Rosa Leveroni (1910-1985) va ser una escriptora polifacètica molt lligada a l’art. L’ingrés a l’escola de Bibliotecàries de Barcelona va marcar la seva trajectòria. Allà va tenir un reguitzell de grans mestres com Carles Riba o el que es convertí en el seu amic i amant, el reconegut historiador Ferran Soldevila. La poesia d’aquesta època ha estat titllada sovint de “generació perduda”; no obstant, allò perdut sempre és objecte de retrobament.

Qui llegeixi la poesia de Leveroni veurà clar que fou una persona de forts sentiments i molt arrelada als paisatges de la seva Catalunya, sobretot de l’Empordà i el Maresme. Tant que molta de la seva poesia té un aire filosòfic, però d’una filosofia ancestral, d’aquella d’on sempre emana el misteri i el secret de l’eternitat, cosa que esperem es torni l’obra de Rosa Leveroni.